Els 10 passos clau
1) Primera consulta i resolució de dubtes
Comença per informar-te: què és exactament l’acolliment, a qui va adreçat i quines modalitats hi ha. En aquesta fase, planteja tots els dubtes sense filtres (temps d’espera, perfils d’infants, visites amb la família d’origen, suport professional…).
Consell AFATAR: apunta en una llibreta els teus motius per acollir i allò que et preocupa; et servirà més endavant per prendre decisions coherents.
2) Requisits bàsics i idoneïtat
Solen demanar: majoria d’edat, estabilitat personal i familiar, disponibilitat de temps, espai adequat i salut emocional prou sòlida per sostenir el procés. El que més es valora és la capacitat d’oferir cura i seguretat, no un model familiar concret.
Punt clau: l’acolliment no és adopció; el vincle amb la família d’origen forma part del procés.
3) Inscripció i entrevista inicial
Formalitzar l’interès dona pas a una primera entrevista per conèixer la vostra realitat: estructura familiar, rutines, xarxa de suport, experiències prèvies amb infància/adolescència.
4) Formació i avaluació psicosocial
Rebreu sessions formatives i una avaluació professional (entrevistes, visites al domicili, reflexions guiades). El focus és entendre com us prepareu per acompanyar un infant amb història pròpia: pèrdues, canvis, adaptacions, escola, salut, vincles i límits.
Després de la formació i les entrevistes, l’equip emet una resolució d’idoneïtat (idoni/no idoni). Si és no idoni, hi ha vies de revisió i reavaluació quan correspongui.”
5) Triar la modalitat d’acolliment
Hi ha diverses modalitats (urgent i temporal, simple/temporal, permanent, caps de setmana o períodes concrets). Cada família pot expressar disponibilitat i preferències: edats, germanaments, necessitats especials, ritmes.
Consell AFATAR: si dubteu, comenceu per una modalitat amb marc temporal clar i reviseu-ho amb els equips professionals.
6) Preparar la llar i la xarxa
Abans de qualsevol assignació, reviseu espais i rutines: habitació o espai propi, horaris, possible escola de referència, pediatria, activitats, xarxa d’adults de suport
7) Proposta d’assignació i coneixença progressiva
Quan arriba una proposta, se us trasllada la informació imprescindible (edat, situació, necessitats, escola, salut, visites). Si s’accepta, es planifica una coneixença gradual: trobades, sortides curtes, estones compartides.
Clau AFATAR: pregunteu tot el que necessiteu; és legítim demanar temps per valorar i coordinar.
8) L’arribada: el primer mes pas a pas
Les primeres setmanes són d’adaptació mútua. Menys plans, més rutina i molta presència. Expliqueu les normes de manera senzilla, avanceu horaris, feu recordatoris visuals i pacteu petits rituals (contes, sopars tranquils, moments d’aire).
9) Coordinació amb professionals i visites familiars
La relació amb equips tècnics i escola és central. Documenteu dubtes i acords per escrit i manteniu reunions breus però regulars. Les visites amb la família d’origen requereixen logística i emocionalitat: preparar i recollir després, sense judicis, amb llenguatge respectuós.
Eina pràctica: un petit quadern de seguiment (o calendari compartit) per registrar canvis, cites, observacions.
10) Suport continu i autocura de la família acollidora
Dir “necessito ajuda” és senyal de maduresa. Busqueu espais de cura d’adults: descans, moments de parella, tertúlies amb altres famílies, grups AFATAR, formació contínua.
Recordatori: l’autocura no és egoisme; és garantir sostre emocional per a l’infant.